Nadal 2: Il cuspino. La pronúncia

FEINA PENDENT:

1. Cal practicar les conjugacions

Practicant les conjugacions amb el recurs de verbi italiani em vaig adonar de dues coses. 

En primer lloc que hi ha variants ortogràfiques en els verbs regulars, en especial amb els de la 3a conjugació. Aquestes consisteixen en l'eliminació de la doble ii a l'hora de conjugar els verbs i en el cas dels verbs de la 3a en l'afegit de l'infix "isc" abans de les terminacions en la 1a, 2a i 3a persona del singular i la 3a del plural.

Canvi ortogràfic de la "ii"

(Font: verbi italiani) forma amb "is"

En segon lloc que, com era d'esperar, existeixen els verbs irregulars. Pel que sembla aquest canvien part de l'artel i afegeixen variants dels infixos "lg, gli, gl", "duc" i "vi, r" per exemple, mantenint-ne les terminacions:

En blau cel els infixos, en blau fosc les terminacions

1. Cal repassar les sessions de vocabulari

Aquesta setmana he repassat el vocabulari de la sessió del 31.12.17 i les paraules que més m'han costat són:

camino: xemeneia
sete: set (número)
ditta: empresa
pezzi: boccino
cuscino: coixí
scendere: baixar
penna: bolígraf
sonno: somni
maglione: jersei
scemo: babau
cagliare: quallar

FEINA DE LA SETMANA

Aquesta segona setmana, tot i que encara no he seguit el programat al calendari m'ha servit per acabar d'organitzar l'estudi i valorar els recursos. Així, encara és una setmana una mica diferent a allò planificat. He treballat:

1. Les conjugacions (fet)
2. Vocabulari (en queda endarrerit, que és el que anirà quedant de feina pendent)
3. La fonètica de l'italià i l'abecedari II (amb el llibre de Carrera Díaz)

             I. El vocalisme

            II. El consonantisme

           III. Les consonants dobles i la intensificació sintàctica

           IV.  L'accent gràfic

            V. La divisió en síl·labes

LA FONÈTICA DE L'ITALIÀ I EL SEU ABECEDARI (font: pp. 13-26)

Panoràmica de la ciutat de Florència

A mode d'apunt històric o cultural, i per començar a afegir més contingut a la primera sessió de fonètica, cal mencionar que tradicionalment com a norma fonètica s'adoptava el model florentí, vehicle a causa d'una llarga tradició literària.

•  El vocalisme

El vocalisme italià és el mateix que en castellà, però l'esmentat model florentí té més complexitat: en posició tònica la e i la o es desdoblen (com en català) en e oberta i e tancada. Així en aquesta variant la pronúncia es diferència semànticament parelles de paraules: "pèsca (albercoc) /pésca (pesca)" o "bòtte (cops)/ bótte (tonel)". 

En realitat aquest desdoblament vocàlic és propi de totes les varietats de l'italià però pel que diuen els experts s'està tendint a l'adquisició del sistema penta vocàlic.

El principal fenomen a tenir en compte és la quantitat vocàlica: en l'italià hi ha vocals llargues i breus. Aquest és un element molt característic del ritme i l'entonació italiana. Així i tot no té una rellevància semàntica. Com a norma general... 

• l'allargament es produeix en vocals tòniques en síl·laba lliure no final: 

 mâno = + llarga que amico o altro

ma-no (és tònica) //  a-mi-co (és àtona) o al-tro (síl·laba travada)*

*Les síl·labes travades són aquelles que acaben en consonant

Finalment, un tret molt característic de l'italià és que totes les paraules acaben en vocal (amb poques excepcions). 

•   El consonantisme

 El consonantisme italià és parcialment similar al del castellà i al del català, a continuació enumerem els sons coincidents:

Gràficament aquests sons es representen de la següent manera...

•  /k/ = [c] casa; [ch] marchese; [qu + e/i]; quaderno

• /y/*= [gli + a,e,o,u] famiglia (/famillia/)

• /N/* = [gn] montagna

•  /tf/ = [ci + a,o,u] camicia; / [c + i/e] cena

*Són al·lòfons aquells fonemes amb una sola forma de realització
 

Gràficament aquests sons es representen de la següent manera...

•  /g/ = [g + a,o,u,cons.] gara; [gh + e, i] maghe

Cal tenir en compte respecte a /s/ que és molt freqüent que aquesta es trobi en una posició inicial davant d'un so consonàntic (stampa, studente): cal anar amb compte amb la pronúncia i evitar afegir una /e/ davant.

Gràficament aquests sons es representen de la següent manera...

•  /f/ = [sci + a,o,u] sciarpa; [sc + e,i] scena

• /dz/*= [gi + a,e,o,u] mangiare; [g + e,i] generale

Aquest vídeo és d'una noia madrilenya que ens ensenya quatre nocions bàsiques sobre la pronúncia a escala pràctica i partint del castellà: per això veureu com explica la seva dificultat amb /y/*, el nostre so de lluna, llustre i amb /tf/* el nostre això, Renaixença.

•   Les consonants dobles i la intensificació sintàctica

Les consonants dobles (intenses, llargues, geminades, o reforçades) comporten més tensió muscular; a l'hora de pronunciar-les duren més. En la majoria dels casos són identificables perquè es duplica la simple. Un truc que proposa Díaz per pronunciar-les és fer la consonant tallada després d'una molt breu pausa.

 /pp/ appartamento; /gg/ leggo; /ttf/ faccenda; 
/ddg/ viaggio; /tts/ pozzo

La seva representació és la duplicació de la simple, excepte en el cas de /kk/ davant de /w/ (semiconsonant) que es representa com [cq]. Els signes dobles ch, gh, ci i gi sols dupliquen la consonant inicial:

/kk/ acqua; acquisito...

Macchina, agghiacciare, acciuga, aggiunto...

 

Totes elles ténen pertinença fonològica, és a dir que pronunciar bé la doppia pot variar el significat (ditta, dita).

S'anomena intensificació sintàctica al fenomen en què les paraules acabades en vocal tònica i algunes partícules (com preposicions i conjuncions) provoquen la intensificació de la consonant inicial de la següent paraula. Aquest és un fenomen oral i restringit a la zona centro meridional, tot i que ha deixat una petita empremta en el codi escrit:

 sopra + tutto => soprattutto

da + prima=>  dapprima

Aquest vídeo és d'una noia italiana que ens compara una correcta amb una incorrecta pronúncia, demostrant-nos així com és de fàcil canviar completament el significat d'una paraula. 

El vídeo és molt llarg i té una continuació; serveix a mode de mini curs exprés de pronunciació.

•   L'accent gràfic

Hi ha dos tipus d'accent gràfic, l'obert (`) i el tancat (´) com en català, i no hi ha cap normativa clara respecte el seu ús. De fet només una paraula està clara, è (3a persona singular del present d'indicatiu del verb essere) i els seus derivats. 

Podem reduir-ho tot plegat a què s'usa el accent obert quan cal accentuar gràficament una vocal tònica i també com a distinció per algunes paraules homògrafes (ex. princìpi com a verb diferent de principi; íd. amb càpitano i capitano). 

IMPORTANT l'accent gràfic en una tònica final es manté encara que estigui escrit en majúscules; aleshores hi ha una modificació gràfica. Aquest accent es transforma en vertical, com l'apòstrof: ex. CITTA'; E'

Com a anècdota, l'accent circumflex era emprat per indicar algunes vocals llargues, com al llatí (principî en comptes de principii), però avui dia està en desús.

•   La divisió en síl·labes

Hi dues normes respecte a la divisió sil·làbica diferents de les del català i el castellà:

1. Quan el primer element d'un grup consonàntic és una s, aquesta passa a formar part de la síl·laba següent: dis-stru-zio-ne; ma-e-stro; a-gno-sti-ci-smo

1. Les consonants dobles se separen: fat-to; cas-sa.

La pronunciació en italià, doncs, no és tan intuïtiva com es pot pensar (com la mateixa llengua!). Per acabar la tirallonga d'informació i vídeos, a continuació teniu un que ens permet practicar la pronunciació de diverses paraules: primer la veu en off ens diu el significat en castellà i després la pronúncia en italià.

FEINA PENDENT:

1. Cal acabar de llegir la unitat de pronoms personals i present d'indicatiu de Carrera Díaz
2. Cal fer les sessions de vocabulari del 1.1.18 i del 4.1.18